Un home viu solitari en un vell molí en runes.  Té una vida completament ordenada i s’ha muntat el seu propi món. No li manca de res. Ni l’aliment, ni el treball, ni el lleure. Dins de la seva vida tranquil·la, només te diàriament uns moments convulsos i angoixosos per descarregar tot allò que des de petit li havien anat inculcant i que fou el motiu pel qual va prendre la decisió de recloure’s en aquest solitari lloc.

 

Seríem capaços de renunciar a totes les comoditats per tal de sentir-nos realment lliures?

La nostra fermesa de voluntat seria tan notable com per a mantenir una actitud de renúncia enfront de la manipulació de la societat a través dels anys?

En Lluís va aconseguir-ho.

És realment possible la llibertat?

Quin preu s’ha de pagar per obtenir-la?

Quina problemàtica comporta una actitud ego-integradora?  

Quina és la influència d’aquesta conducta respecte a la salut mental?

Hi ha realment un equilibri de forces entre l’estabilitat afectiva i l’emocional?

En Lluís no té la resposta.

Nosaltres tampoc.