temes propis
NEW YORK, NEW YORK
Lletra: Fred Ebb
Música: John Kander (1977)
Interpretada per Frank Sinatra
Veu: Toni Piqué
Guitarra: Toni Piqué
2022
LETÀRGIA
Lletra i música: Toni Piqué
instruments: Toni Piqué
2010
LETARGIA1
Absort en letàrgia, farcit de ficció
Treno mentides per haver el teu cos.
Absort en letàrgia, farcit de ficció
Escampo masoquisme entre carn i os.
Absort en letàrgia, farcit de ficció
Et fiblo sota la pell tènue el sagí.
Absort en letàrgia, farcit de ficció
T’inoculo fluids minúsculs de verí.
Et guardo en el santuari de les carències
D’una segona vida d’errades i encerts
De somnis, d’oblits i absències
Rombollades com la sorra ventada….
… com la sorra ventada dels deserts.
SOMNIS DEL TEMPS
Lletra i música: Toni Piqué
Veu: David Fàbregas
Resta d'instruments: Toni Piqué
2009
El temps és com un riu
Mai pots tocar dos cops la mateixa aigua
Perquè el corrent que ja ha passat, mai més tornarà.
El temps és com un núvol
Que travessa el cel manat pel vent del nord
Perquè després d’haver passat, mai més tornarà.
Temps que s’escapa dels dits
Somnis que enlluernen les nits
Temps que mor abans de néixer
Somnis que preguen a crits
I el temps no s’atura, ningú no el detura
El temps no s’atura
i ens deixa sols a tu i a mi.
El temps no sap perdonar
Els brots de desídia i de remordiments
I allò que no s’ha fet avui, demà et faltarà.
El temps mai no avisa
Ni et fa distingir els somnis de la realitat
Vell constant i fugisser, demà et faltarà.
Temps que s’escapa dels dits
Somnis que enlluernen les nits
Temps que mor abans de néixer
Somnis que preguen a crits
I el temps no s’atura, ningú no el detura
El temps no s’atura
i ens deixa sols a tu i a mi.
I el temps no s’atura, ningú no el detura
El temps no s’atura i ens deixa sols a tu i a mi.
EL CORREDOR DEL TEMPS
Lletra: Toni Piqué
Rock sinfònic-progressiu
Versió del tema Ride With The Sun del grup Fairyland
Veu: David Fàbregas
Resta d'instruments: Toni Piqué
Al 2'52" inserció d'1'10" d'instrumentació del tema original
2009
Hi ha un lloc perdut en l’espai de contes i llegendes
Més enllà d’estrelles naixents on caminant no s’hi arriba
Sols volant endut pels vents amb ales de fantasia
Per els vials i dreceres del corredor del temps
Què és el que veig dins el meu somni profund
En el corredor del temps
Estic en camí, entro en la boira
Com si fos un mar de fum
I el seu vel m’emplena els ulls cecs i àvids de la llum
I el seu vel m’emplena els ulls cecs i àvids de la llum
Ara estic cavalcant amb un cavall alat
Cap a un país de miracles, i de llibertat.
Veig a dames i carrosses, bruixes, espases i dracs
Palaus daurats i silents, que se’m creuen als meus ulls
Clucs de mirades absents, cap a un món màgic i bell
Pels camins oblidats del corredor del temps
Què és el que veig dins el meu somni profund
En el corredor del temps
Estic en camí, entro en la boira
Com si fos un mar de fum
I el seu vel m’emplena els ulls cecs i àvids de la llum
I el seu vel m’emplena els ulls cecs i àvids de la llum.
FINS QUE S'APAGUI EL SOL
Lletra i música: Toni Piqué
Veu: David Fàbregas
Resta d'instruments: Toni Piqué
2009
Tu, camines damunt del sol
I com au que aixeca el vol
Voles lluny d’aquí.
Tu, camines enmig del vent
I com ploma amb tocs d’argent
Caus lluny d’aquí.
Vull anar amb tu a un món màgic
Vull sentir amb tu un món màgic
Vull viure amb tu un món màgic
Fins que s’adormi el sol
Fins que es refredi el sol
Fins que s’apagui el sol
Tu, camines damunt l’atzar
I amb les ones de la mar
nedes lluny d’aquí.
Tu, camines enllà del món
I on en l’horitzó es confon
Cel i terra lluny d’aquí.
Vull anar amb tu a un món màgic
Vull sentir amb tu un món màgic
Vull viure amb tu un món màgic
Fins que s’adormi el sol
Fins que es refredi el sol
Fins que s’apagui el sol
EL SOMNI DE MARÇ
Lletra i música: Toni Piqué
Interpretació: Toni Piqué
2009
Tema intimista inspirat en uns moments viscuts a la riba del Ganges a Rishikesh després de visitar l'ashram on van estar els Beatles, dins del context del viatge que vaig fer a la Índia el març del 2009.
La remor del riu brau fresseja la vall
un cabdal d’aigua corrent avall
el sol penetrant-me als ulls
amb l’esperit que creix
la ment buida escriu els fulls d’una història que avui neix.
De llumenetes tot ple el meu mirar.
buit d’emocions tot el meu pensar,
sense la noció d’un temps
aturat per complet,
i amb l’èxtasi d’uns moments que m’omple el cor a esplet.
El somni de març alleugera el llast, d’esquena al vent reflexió plaent.
El somni de març alleugera el llast, solitud latent ànima silent.
El somni de març.
Sols de l’aigua sento dolça remor
i del sol l'escalf i la lluor.
Un ocell ve a prop meu
obrint-me al record
quelcom que porta dins seu com a bo i preuat tresor.
Ara ja hi haurà un abans i un després
que guardaré dins meu sempre més.
He après molt d’una terra
que m’ha obert el cor
i el meu esperit s’hi aferra, com brasa a un foc que no mor.
OMBRES
Lletra i música: Toni Piqué
Interpretació: Toni Piqué
2008
Ombres obscures vingudes de no se sap
ombres obscures t'aterren en el cap
enterbolint els desitjos
adormint les neurones a ritme de vals
fent callar les consciències que estan en fals.
Ombres obscures que alenteixen els sentits
ombres obscures que a cavall de la nit
obnubilen els desitjos
i maten de la gola la veu i el crit
ofegant la forta explosió del desig.
Obre la llum
crema la foscor
i omple el silenci d'amor.
Fes que entri el sol
dins del teu món
i omple el silenci d'amor.
Si tens por
no has de fugir
i omple de llum la nit.
i omple de llum la nit.
Ombres obscures que alenteixen els sentits
ombres obscures que a cavall de la nit
obnubilen els desitjos
i maten de la gola la veu i el crit
ofegant la forta explosió del desig.
EL ROSTRE DEL MÓN
Lletra i música: Toni Piqué
Veu: David Fàbregas
Bateria: Arnau Piqué
Resta d'instruments: Toni Piqué
2007
Està boja d’amor a vessar de dolor
el sentiment trencat i el present escapçat
Mira fix a la nit, més enllà l’infinit i no hi veu cap futur,
més a prop hi ha l’absurd, no pot veure el camí
ni enfocar el seu destí, tot comença i acaba
i en la seva cara hi ha el rostre del món.
El cor trencat no oblida,
El cor trencat té por,
El cor trencat la crida,
I camina cega camina cap a la foscor.
Des d’aquella roca mirant el mar vola,
la melangia ve, ha sigut el primer, és un cercle viciós,
d’un destí capriciós, que juga amb el seu cor al portal de la mort,
el silenci l’ofèn i la vida l’empeny, tot comença i acaba
i en la seva cara hi ha el rostre del món.
El cor trencat no oblida
El cor trencat te por
El cor trencat la crida
I camina cega camina cap a la foscor.
AMOR LLUNYÀ
Lletra i música: Toni Piqué
Veus: Toni Piqué
Baix: Josep Casas
Resta d'instruments: Toni Piqué
2007
Han passat molt anys, i en passaran mil més
D’uns pocs dies només, que omplia de tu el meu cos
Passaran estius, tardors, primaveres i hiverns
I els seus vents més ferms, sempre em portaran a tu
I tot allò que vam imaginar i mai va arribar a ser
Jaient al teu recer, em ve a la memòria
Llargs compassos d’espera, perduts i malversats
D’altres temps no oblidats, m’esperonen a buscar-te.
Promeses i suors d’uns moments
Cors esbojarrats d’adolescents
Abraonats aixecant polseguera.
Carn sobre carn i carícies
Sembrant un jardí de delícies
Fonent-nos com neu de primavera.
Ulls tancats, llavis oberts
Al resguard de velles parets
Fent de l’amor nostra bandera.
I en una fosca nit anònima i basarda
Mort el sol de tarda, cridaré el teu nom
Ressonant arreu amb l’eco de la nit calma
A la teva balma arribarà suaument a tu
I vindràs cap a mi, descalça com aleshores
Entre esbarzers plens de mores,
sagnant amor dels teus peus
I ens unirem de nou, en un ball vast i tendre
Per tornar a aprendre, les seves regles de joc.
LLEGENDES DEL TEMPS
Lletra i música: Toni Piqué
Interpretació: Toni Piqué
2007
Llegendes dels temps véssen tresors de la història
Com fonts d’un perpetu doll, que brollen sens fi
Somnis massa vells, llunyedars de la memòria
Brodant amb fils d’or el seu màgic destí.
Tresors daurats que cauen com fruita madura
El capvespre escampa el seu reflex més suau
Història escrita amb sang que perdura
I viu immersa en un univers blau.
Llegendes dels temps colgades de terra
Història del temps que en el temps s’aferra
Llegenda del temps que es declara rebel.
Llegendes del temps de tota una vida
Història del temps que resta adormida
Al bressol d’argentades estrelles del cel.
Llegendes que arriben dalt d’una nau nocturna
Engalanades amb les lluors d’ones brunzents.
Al bell mig de la història, com del foc l’espurna
Salten inquietes a mercè dels vents.
Un esclat de sentiments prenen embranzida
Del fons més pregon del seu ventre infinit
I s’alcen potents amb l’ànima encongida
Fent trontollar ensems el dia i la nit.
Llegendes dels temps colgades de terra
Història del temps que en el temps s’aferra
Llegenda del temps que es declara rebel.
Llegendes del temps de tota una vida
Història del temps que resta adormida
Al bressol d’argentades estrelles del cel.