poemes
Xiuxiueig
fines plomes nocturnes
aspres al tacte humà
xiuxiuegen paraules mudes
enmig d'una brisa suau
que les fa dansar
al seu mateix compàs.
2/7/2008
Fil tenuíssim
Complex és el teixit
enrevessat de la vida.
Espessa és la trama
que engola el seu pregon tresor.
Textura de parany
tacat amb perles humides.
Presó de fil sedós
a recer dels tres vents del nord.
Reflexos argentats
que s’esvaeixen com el fum.
Doll d’estels fugissers
dansen en ombres de dissort.
Llampades que enceguen
pupil·les àvides de llum.
Lluernes que auguren
les hores baixes de la mort.
8/9/2008
Friso
Friso per descarnar-me les ungles, en esgarrapar amb elles la terra que ens sosté, intentant arribar al fons de la raó oculta que sols en els estrats més pregons de la terra es manifesta.
Friso per arribar-hi tot i saben la dificultat que comporta foradar més els solcs que ens han motllurat any rere any, fins arribar al cor de la nostra pròpia existència.
Friso per menystenir la meva ancestral vanitat i inocular-me dosi de saviesa a les meves malmeses venes, per despertar d’aquesta letargia i arribar a entendre els malsons que creuen la meva ment.
Friso per trobar l’equilibri meritós entre el pes de la veritat i la massa de la vida, per assolir l’equanimitat absoluta i reconduir els esmorteïts trets de motivació al màxim nivell d’eficiència.
Friso perquè la carn de la meva carn trobi el remei avinent que li permeti créixer, arrelant fermament en la terra malgrat sigui vella, erma i polsosa.
Friso.
14/10/2008
Cicle
Sola.
Com tot.
Com tothom.
Fosc.
Com tot.
Com tothom.
La vida és un cicle.
Primer estàs acompanyat, després sol.
Primer en la claror del dia, després en la foscor de la nit.
Primer en la foscor de la nit, després en la claror del dia.
Primer estàs sol, després acompanyat.
El cicle és una vida.
Com tothom.
Com tot.
Clar.
Com tothom.
Com tot.
????.
​
21/11/2008
La dama de negre
Majestuosa. Misteriosa. Fugissera. Silent.
S’acosta a la meva oïda i em deixa anar un joc de paraules imperceptibles, pronunciades molt plàcidament que em fan esborronar gairebé sense entendre-les.
La dama majestuosa és aquí. Quin és el secret de la seva augusta presència? Perquè no puc clavar la mirada en els seus ulls? És ella qui fa sentir-me petit, insignificant, i així regalar-me la possibilitat de créixer.
La dama misteriosa és aquí. Quin és el secret de la seva obscuritat? Perquè em fa tremolar només sentir la seva proximitat? És ella qui em recorda -un per un- tots els punts obscurs de la meva vida, per poder-me reconciliar i aprendre a trobar la claredat entre les tenebres.
La dama fugissera és aquí. Quin és el secret de la seva efimeritat? Perquè s’omet i es mostra de manera tan inesperada? És ella qui em crida a l’acció i em fa sentir la necessitat de moure’m cap a diferents direccions en la recerca del meu jo.
La dama silent és aquí. Quin és el secret del seu absolut repòs? Perquè m’eixorda l’esgarip de la seva mudesa? És ella qui sense brogit em convida a escoltar les profundes sensacions que arrenquen del silenci, per gaudir abastament el plaer de la vida.
Gràcies dama!
14/01/2009
Letargia
Absort en letargia
Farcit de ficció
Treno teranyines de mentides per haver el teu cos.
Absort en letargia
Farcit de ficció
Escampo núvols de masoquisme entre carn i os.
Absort en letargia
Farcit de ficció
Fiblo amb avidesa sota la pell tènue el sagí.
Absort en letargia
Farcit de ficció
T’inoculo fluids de minúsculs àtoms de verí.
Absort en letargia
Farcit de ficció
Et guardo en el santuari dels desitjos i carències.
D’una segona vida intacta d’errades i encerts.
De somnis i de memòries, d’oblits i d’absències.
Rombollades com la sorra ventada dels deserts.
03/03/2010