escrits
Temps de tempestes
Es temps de tempestes. No hi ha dia que un núvol enfadat no deixi caure les seves llàgrimes i que la diferencia de potencial entre càrregues positives i negatives entre el cel i la terra generi un aparell elèctric que il·lumina breument la foscor del cel ennegrit per una espessa capa de situacions incòmodes.
La llum ha de tornar a regnar en el cel, i la terra ha de recuperar el seu equilibri, però mentrestant milers de milions d'electrons, protons i neutrons vaguen per l'espai infinit, en espera de que algú els ordeni i els doni l'estabilitat que necessiten per recuperar les seves funcions.
10/6/2008.
Inabastable
Cercaré un lloc on el meu cos sigui foc, les meves paraules esdevinguin magma, i els meus desitjos s'escampin lentament com la lava que busca un camí on fondre el foc amb l'aigua.
19/6/2008
Paradoxes
Tenim camins amples, però punts de vista estrets.
Gastem més, però posseïm menys.
Vivim en cases més grans, però les famílies són més petites.
Gaudim de més comoditats, però no tenim temps lliure.
Acumulem més diplomes, però donem proves fefaents de menys lògica i menys discerniment.
Multipliquem els actius, però disminuïm els seus valors.
La ciència permet viure més temps, però prioritzem la quantitat sobre la qualitat i per a molts de nosaltres la vida ens resulta trista i monòtona.
Vam fer el viatge d’anada i tornada a la lluna, però tenim dificultat per travessar el carrer per presentar-nos al nostre veí.
20/6/2008