Volíem fer una pel·lícula de tipus còmic, però no trobàvem un tema central que ens agradés. Un dia, imaginant unes petjades a la sorra de la platja ens va venir la idea bàsica i d’aquí la resta de la pel·lícula. D’antuvi teníem previst que l’argument incidís en el camp de l’absurd. En un principi, el personatge havia de sortir del mar en una altra platja de la qual havia entrat, però vam anar polint la idea i l’individu surt per al mateix lloc, el que li dóna a l’argument una interpretació diferent. Si primer es tractava de recrear únicament una situació absurda, el resultat final és més complex: pot interpretar-se com si el personatge fugís d’una societat que no li agrada però que, per uns imperatius molt arrelats, es veiés obligat a tornar.